 |
| Gore Vidal Now |
Ens en queda el seu llegat, ja ho hem dit altres vegades, i
com d'altres vegades repetim: Saber que al món hi ha autèntiques formes de vida
intel·ligent vives, ens ajuda a portar-ho millor tot plegat. Malgrat
tot, però, no ens hi acostumem. El dimarts 31 de juliol li ha tocat a Gore
Vidal, una veu culta, lletrada, en el sentit clàssic. Diem una veu perquè és així que
vàrem descobrir-lo; sentint-lo.
 |
| Entrevista |
 |
| Vistes des de la Vila Rondinaia de Gore Vidal a Ravello |
Trobareu infinitat de referències a la xarxa. El video
que enllacem és un dels més divertits; que Gore Vidal col·lés a Charlton cold-dead-hands Heston, un dels nostres
actors despreferits, una escena diguem-ne gai
a Ben-Hur, ens fa perversament feliços.
De seguida que sabem d'un traspàs (indesitjat) ens posem a pensar en quin pot ser el proper, sóm així... I vet aquí qui ens ha vingut primer al pensament; la Jan Morris. Esperem no ser ni remotament premonitoris, o no ens ho perdonarem mai!, perquè voldriem que aquesta senyora fos la nostra àvia.
 |
| Entrevista |
So many books...
so little time!
 |
Why I mourn the decline of whistling(article) |
Aquest constant reader que
apareix a la primera foto de la
Morris se'ns ha associat musicalment:
Un anhel constant, constant, constant, constant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada