dimarts, 25 de setembre del 2012

Estructures d'estat mentals i un decàleg


...MENTALS!



Entre els primers deures que hauriem d'imposar-nos per aconseguir, amb salut i èxit, la independència, hi ha, com diu Salvador Cardús, la mentalitat d'estat; alliberar-nos de la d'autonomia, doncs.

Estaria bé que Cardús hi aprofundís i que d'alguna manera s'escampés. Les sorpreses desagradables podrien venir d'aquí. Independentisme cava= independentisme de mentalitat autonomista?

Jaume Aulet s'hi ha posat i ja tenim el primer decàleg mentalitzador:


1. No direm 'autogovern', sinó 'govern'. No hi ha cap país seriós que utilitzi el terme 'autogovern', entre més coses perquè no tenen cap més forma de governar-se que no sigui la que s'atorguen ells mateixos. En una estructura d'estat, doncs, la idea de 'aprofundir l'autogovern' és una paradoxa (i quasi una fal·làcia).


2. No direm 'parlament autonòmic', no faltaria sinó. Però no tan sols això: no adjectivarem el mot 'parlament' per referir-nos al Parlament de Catalunya. Tret que fem una comparació, és clar. Els que hem d'adjectivar són els altres: el parlament britànic, el senat espanyol, el congrés espanyol dels diputats, etc.

3. No farem servir mai el terme 'comunitat' per referir-nos al país. La legislació espanyola fa servir la paraula com un eufemisme i això n'ha desprestigiat l'ús. L'exemple és especialment flagrant en el cas del País Valencià.

4. No ens ha de passar ni pel cap de parlar de 'eleccions autonòmiques'. Però la cosa és més subtil: tampoc no parlarem de 'eleccions catalanes', perquè si tenim assimilada l'estructura d'estat, totes les eleccions que puguem fer ho són, catalanes (encara que siguin per a elegir representants al parlament europeu). Parlarem de 'eleccions' (perquè són les més importants que es fan al país i, per tant, no necessiten cap qualificatiu) o, si es vol, de 'eleccions al parlament' (no pas 'al Parlament de Catalunya', és clar).

5. Podem parlar del 'president Mas' (per alguna cosa és el nostre) i referir-nos-hi com a 'president de la Generalitat' o 'president del govern'. Del nostre govern. Quan parlem de François Hollande, ens hi referim com a 'president del govern francès' i no fer servir l'expressió 'president Hollande' (fora que ja tinguem la conversa contextualitzada ). Altre tant en el cas del 'president del govern espanyol', el senyor Mariano Rajoy. Ens mereix tot el respecte que li atorguen les urnes, però no ens hi hem de referir genèricament com a 'president del govern' ni com a 'president Rajoy'.

6. No direm mai únicament 'estat' per referir-nos a l´'estat espanyol'. És tan obvi que no cal ni comentar-ho.

7. Per motius semblants direm 'el rei Joan Carles', 'el rei de Suècia', o 'el príncep Felip de Borbó', però no direm mai 'el rei' o 'el príncep' i prou, perquè la nostra 'estructura' de pensament no ens hauria de permetre de sobreentendre a qui ens referim. Igualment, direm 'monarquia espanyola' o 'casa reial espanyola' i no 'monarquia' o 'casa reial'. Per cert, podem dir 'el rei Joan Carles' sense identificar-lo perquè amb aquest nom no n'hi ha hagut cap més. En el cas de Felip de Borbó, està bé que especifiquem perquè històricament anem ben servits de prínceps amb aquest nom.

8. No direm 'constitució' i prou, si ens referim a la 'constitució espanyola'.

9. Direm 'Arxiu Nacional' o 'Teatre Nacional', però no 'Arxiu Nacional de Catalunya' o 'Teatre Nacional de Catalunya'. No cal ser redundants ni ampul·losos.

10. Quan agafem el tren de gran velocitat direm que agafem el TAV o el TGV, però mirarem de no fer servir el terme AVE (que, a més, no porta explícit el concepte de transport ferroviari).

I la propina (per postres)

11. No direm 'Partit Popular de Catalunya' sinó 'Partit Popular a Catalunya'. Tret que hi hagi realment un partit inscrit al registre amb aquest nom i que, per tant, no sigui una simple delegació del 'Partido Popular' d'abast espanyol. Com que desconec la qüestió jurídica, m'estimo més deixar-ho com un simple suggeriment final.

Acabem amb un parell de comentaris una mica més subtils i personals. Al meu entendre --i de manera excepcional-- hauríem de dir 'Generalitat de Catalunya' i no 'Generalitat' per respecte a la de València. Tot i així, és millor parlar de 'Generalitat de Catalunya' que no de 'Generalitat catalana'. Per definició, el concepte intrínsec de 'generalitat' no hauria d'admetre gaires termes restrictius. Però repeteixo que, aquesta, és una percepció més aviat personal.

D'una altra banda, no hauríem de buscar, sistemàticament, eufemismes per a referir-nos a idees tan bàsiques com les que expressen els mots 'independència' o 'estat català', encara que després puguem matisar fins on faci falta l'ús que fem d'aquests termes. Evitar determinats mots pot ser una estratègia, però també és un indici de debilitat a l'hora de consolidar aquestes noves estructures de pensament. I pensem que, d'alguna manera, el concepte 'estat propi' també té un punt eufemístic. Evidentment quan aquest 'estat català' sigui una realitat i les estructures siguin no solament creades sinó també assimilades, no tindrà gaire sentit parlar de 'estat propi' ni, potser tampoc, de 'independentisme'. Parlarem simplement de 'estat'. Que així sigui.

2 comentaris:

  1. Costarà, és clar. Són molts anys de mentalitat subordinada. Hi haurà errors en aquest sentit i en molts altres. Caldrà, amb tot el respecte, anar rellevant les cares més compromeses amb l'autonomisme que ara, de sobte!, es declararan "sobiranistes" convençudes.

    ResponElimina
  2. Just l'endemà en Jaume Aulet publica aquest decàleg. És ampliable!
    Miraculosa, t'ho passaràs teta, tant com t'agrada obeir manaments.(Has vist com he aconseguit fer ressaltar els enllaços dels comentaris? En fi, el rosa és el color de moda: Rosa que la independència s'hi posa. També tenim la rosa que a l'estelada s'hi (o)posa. I l'estelada que a la rosa s'hi (de)posa. En fi, que els enllaços ressalten d'allò més)

    ResponElimina