Vitalisme, ambició
literària desmesurada acomplerta, fe desbordant en la poesia, farcit de
literatura. Amb aquestes paraules parlà
Sam Abrams de Joseph Brodsky arran
de la publicació de POEMES ESCOLLITS,
editat per Edicions de 1984 / POESIA
en traducció de Judit Díaz Barneda.
Déu els / la
cobreixi de merescudíssima glòria.
CANÇÓ D’AMOR
Si t’estiguessis
ofegant, et rescataria,
t’embolicaria amb
una manta i et donaria te.
Si jo fos un
xèrif, t’arrestaria
i et tancaria en
una cel·la amb pany i clau.
Si fossis un
ocell, et gravaria en un disc
i escoltaria el
teu refilet tota la nit.
Si jo fos un
sergent, tu series el meu recluta
i, noi, t’asseguro
que t’encantaria la instrucció.
Si fossis una
xinesa, aprendria la teva llengua,
cremaria piles
d‘encens, em vestiria estrambòtic.
Si fossis un
mirall, assaltaria el servei de senyores,
et donaria el meu
pintallavis vermell i t’empolsaria el nas.
Si t’agradessin
els volcans, jo seria lava
que brolla
implacable des de la seva font oculta.
I si fossis la
meva dona, jo seria el teu amant,
perquè l’Esgésia
s’oposa fermament al divorci.
1995
IN MEMORIAM
El teu record
s’allunya com una serventa acomiadada,
no!, com una
andana amb rètol Viritza o Tarta.
Però s’acosten
cares que no es coneixen entre elles,
punts tot just
col·locats ahir en el mapa,
i omplen la
buidor. Sembla evident que a cap de nosaltres
ens erigiran un
monument. Sembla evident que per les nostres venes
no corre prou
calç. «A la nostra família ―afirmaries
inquieta−no hi ha
hagut ni militars
ni grans
pensadors. » Correcte: el corrent del
Neva
ja no pot assumir
el reflex d’un altre objecte.
On queda una mare
i tots els seus pots i olles
en la perspectiva
del fill que s’allunya?
És per això que
aquesta neu, marbre dels pobre, es fon,
per la impotència
del cos, culpant la ineptitud de les cèl·lules
−és a dir, dels
replecs!− que no et recordaran com tu hauries desitjat,
amb pólvores a les
galtes, que fos el teu aspecte definitiu.
Em queda amagar-me
la cara rere les mans,
mormolar mentre
camino: «És morta, és morta»,
mentre les ciutats
estripen la retina humida de teixit bast,
dringant, com
ampolles buides que s’han de retornar.
1985
La mare de l’autor,
Maria Moseievna Volpert, va morir sense tornar a veure el seu fill, exiliat des
del 1972
* * *
Pel que fa a les
estrelles, sempre hi són.
És a dir, quan en
veus una, apareixen les altres,
Només com ho fan
elles es pot mirar cap aquí;
De nit, passades
les vuit, picant l’ullet.
El cel té millor
aspecte sense elles. Tot i que
la conquesta de
l’univers és més fàcil
si hi són. Però sense
moure’s de lloc,
al porxo, assegut
a la gandula.
Com va dir el
pilot d’una nau, amagant mitja cara
En la foscor, la
vida no es veu per enlloc,
i en cap d’elles
hi pots fixar la mirada.
A LA
MEVA FILLA
Dóna’m una altra
vida i cantaré
al Caffe Rafaella.
O senzillament m’hi estaré
assegut. O dret,
com un moble en un racó,
en el cas que
aquella vida es prodigui menys que l’anterior.
Però en part
perquè cap segle, d’ara en endavant,
se’n sortirà sense
cafeïna ni jazz, suportaré aquest mal,
i a través de
porus i clivelles, vernís i pols per sobre,
t’observaré, d’aquí
a vint anys, en tota la teva esplendor.
En general, tingues
en compte que seré a prop,
que un objecte
inanimat podria ser el teu pare,
sobretot si els
objectes són més vells que tu, o més grans.
Per tant, vigila’ls
sempre, perquè sens dubte et jutjaran.
Estima’t aquestes
coses, tant si te les trobes com si no.
A més, potser
encara recordaràs una silueta, un contorn,
mentre que jo ho
perdré juntament amb la resta de l’equipatge.
Per això aquests
versos de fusta en el nostre llenguatge comú.
1994
Molt bona notícia, l'aparició d'aquest recull poètic de Brodsky, que veig que darrerament ocupa les teves lectures.
ResponEliminaEl títol de la teva entrada m'ha fet pensar en com de difícil és fer entendre als meus alumnes que en alguns moments històrics hi hagut qui ha estat assassinat per haver escrit un poema.
A l'apunt Habitar-se us en vaig deixar un tast, acabat d'estrenar el llibre, però demanava un apunt per ell sol.
ResponEliminaDiria que és el moll de l'os de la filosofia Brodskiana, el títol.
Hi ha coses que s'escapen a la comprensió